CARTES ALS REIS

ELS REIS DEL PASAT

Ja fa uns quants anys vaig redactar les meves primeres cartes als tres reis macs, es deien Melchor, Gaspar i Baltasar. Recordo que els meus llistats de regals eren infinits, ja que pràcticament demanava totes les joguines que hi havia en els catàlegs que suposadament enviaven els reis per correu perquè nosaltres, els nens, poguéssim escollir el que més ens agrades. Els dies abans de l’arribada dels regals sempre estava molt nerviosa per entregar-li la meva carta al patge reial. Com a premi sempre em donava uns caramels “els sugus” i estava molt contenta, però tampoc entenia gaire el perquè em donaven els caramels, ja que no els hi havia demanat i només els hi havia entregat la carta, no havia fet res en especial. I finalment sempre li demanava al patge que entregues si us plau la meva carta als tres reis.

ELS REIS DEL PRESENT

Estimats reis, aquest any no e estat una de les millors noies que poden haver-hi, però tampoc he estat de les més trapelles. Per aquest motiu aquest any només us demano cinc desitjos que us explicaré en aquesta petita carta com anys endarrere. Probablement el que més desitjaria de tot seria poder passar més temps amb els meus germans, ja que com són molt més grans que jo pràcticament no els veig, perquè estan treballant o ocupats en qualsevol altra cosa, però per altra banda també m’encantaria ser una mica més amable amb l’altra gent perquè algun cop m’han dit que contesto com si estigues enfadada i després em sento malament per haver contestat així. Un altre desig important seria tenir paciència pel simple motiu de ser una noia força nerviosa i ràpidament aixeco el to de veu, m’altero o no puc parar quieta. Després el que també trobo molt important és superar la malaltia que tinc des de fa un parell d’anys, que ve a ser l’anèmia i m’agradaria curar-me del tot definitivament, perquè no puc realitzar molt d’esport, cosa que a mi em va molt bé per lo nerviosa que sóc, alguns cops he patit desmais i això no és gens bo. I per últim però no menys important, m’agradaria ser més aplicada en els estudis tal que així obtingui millors resultats acadèmics i poder gaudir d’un estiu sense res que recuperar en el mes de setembre.

Això és tot, espero que us llegiu la carta, amb molt d’afecte la Lorena.

L'INTRÚS

Divendres passat vaig tornar al pis de Barcelona i el primer que em va sorprendre va ser que sobre la tauleta de l'entrada hi havia una nota que deia: "Leire avui i demà al matí no hi serem a l'apartament perquè els nostres tiets ens han convidat a passar el cap de setmana amb ells". Quan vaig llegir la nota ja em vaig començar a preocupar perquè seria la primera nit que em quedava sola a l'apartament de Barcelona. No em vaig sentir gens tranquil·la i vaig optar per trucar a unes quantes amigues i sortir una estona d'aquell pis tan silenciós. Hores després vam decidir d'anar a veure una pel·lícula al cinema, quan vam arribar vam entrar a la sala número 14 a veure la pel·lícula més terrorífica que hi havia; malgrat que quan vam sortir del cinema, jo vaig haver de tornar al pis i passar la nit sola. Com que no volia un apartament tranquil vaig posar música i vaig ordenar tot el menjador, tot seguit vaig anar a sopar, però no parava de sonar el telèfon fixo. Tota l'estona que sonava l'agafava, però ningú contestava i allò em recordava a la pel·lícula d'aquella tarda... Una estona després ja no sonà més el telèfon i jo vaig decidir marxar a dormir i descansar d'aquell dia tan peculiar. A les 2.37 hores del matí vaig sentir un soroll que procedia del menjador en el qual havia sopat aquella mateixa nit. Però... tots els fets em recordaven a l'escena del crim d'aquella horrible pel·lícula. Així vaig rumiar que podria ser un malson, però vaig tornar a sentir el soroll i em vaig espantar massa, així que vaig agafar el bat de beisbol d'en Raül i vaig anar al menjador on vaig trobar una ombra molt estranya i quan em vaig apropar silenciosament per observar amb tot el cos tremolant i el bat a la mà... es va obrir l'armari i vaig sorprendre'm amb el misteriós intrús que resultava ser el penjador amb el barret i la jaqueta que havia guardat moltes hores abans.