L'INTRÚS

Divendres passat vaig tornar al pis de Barcelona i el primer que em va sorprendre va ser que sobre la tauleta de l'entrada hi havia una nota que deia: "Leire avui i demà al matí no hi serem a l'apartament perquè els nostres tiets ens han convidat a passar el cap de setmana amb ells". Quan vaig llegir la nota ja em vaig començar a preocupar perquè seria la primera nit que em quedava sola a l'apartament de Barcelona. No em vaig sentir gens tranquil·la i vaig optar per trucar a unes quantes amigues i sortir una estona d'aquell pis tan silenciós. Hores després vam decidir d'anar a veure una pel·lícula al cinema, quan vam arribar vam entrar a la sala número 14 a veure la pel·lícula més terrorífica que hi havia; malgrat que quan vam sortir del cinema, jo vaig haver de tornar al pis i passar la nit sola. Com que no volia un apartament tranquil vaig posar música i vaig ordenar tot el menjador, tot seguit vaig anar a sopar, però no parava de sonar el telèfon fixo. Tota l'estona que sonava l'agafava, però ningú contestava i allò em recordava a la pel·lícula d'aquella tarda... Una estona després ja no sonà més el telèfon i jo vaig decidir marxar a dormir i descansar d'aquell dia tan peculiar. A les 2.37 hores del matí vaig sentir un soroll que procedia del menjador en el qual havia sopat aquella mateixa nit. Però... tots els fets em recordaven a l'escena del crim d'aquella horrible pel·lícula. Així vaig rumiar que podria ser un malson, però vaig tornar a sentir el soroll i em vaig espantar massa, així que vaig agafar el bat de beisbol d'en Raül i vaig anar al menjador on vaig trobar una ombra molt estranya i quan em vaig apropar silenciosament per observar amb tot el cos tremolant i el bat a la mà... es va obrir l'armari i vaig sorprendre'm amb el misteriós intrús que resultava ser el penjador amb el barret i la jaqueta que havia guardat moltes hores abans.