La qüestió de la millor edat de la vida hauria de ser: pensar en quina és una bona etapa o bé si és millor la vida a partir dels 18 anys o abans dels 18 anys?
Ja fa molts anys la gent pensava que quan més adult més llibertat, però no crec que sigui així, perquè si et saps organitzar bé pots tenir suficient llibertat essent adolescent. Sense entrar en aquest tema de llibertat sincerament no hi ha millor edat, es clar que hi ha millors moments o fins i tot millors etapes, però no edat.
Totes les edats tenen alguna cosa en especial que la fa única, per exemple, quan ets petit sempre estàs feliç; mires dibuixos, jugues... l’únic problema que pots tenir és caure i fer-t’hi mal.
Després també trobem l’adolescència amb entrebancs, però també amb moltes alegries, com la primera parella, quan comences a sortir de festa i el millor és que els pares et paguen moltes coses de les quals tu no n’has de gastar res.
Tot seguit veiem les mares que tenen el primer fill i, segons la meva, o la meva tia, o altres familiars propers, és una de les coses més maques que et passa quan ets adult. També quan es casen amb l’amor de la seva vida... és una sensació de meravella casar-te amb algú que estimes i que t’estima.
A continuació trobem als meravellosos avis, o així els descriuen qui els té, que son els que sempre estan al teu canto, quan la teva mare o pare et castiga, quan estàs trist, quan tens una alegria enorme, o qualsevol cosa. Lo bo d’ells és la felicitat que tenen quan porten al seu net a l’escola, o quan simplement els hi diuen “avi” per primer cop.
Per concloure només cal dir que totes les edats tenen moments bons i moments dolents, perquè la vida no és perfecte, i una edat en concret tampoc, perquè com triar només una etapa de la teva vida, havent tantes, en resum... viure al màxim tots els anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario